Llavor CEBA DE VILADESENS

Varietat comú de cicle mig, bona resistència a les gelades. Tavelles llargues i carnoses.

Origen: Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra.

La planta pot arribar a fer més de dos metres d'alçada.
Es sembra a l’octubre i entre febrer i maig es comença a collir el pèsol.
Es pot fer una segona sembrada a principis de febrer i s’allarga la temporada fins al maig.
Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals.

El seu principal tret diferenciador és la gran dolçor i tendresa.

Més resistent a les glaçades que altres varietats.

Varietat en forma de ronyó, marca el ganxo lleugerament.
De gust suau, molt fina i cremosa, de pell fina que casi no es nota una vegada cuita.
Segons els entesos té un gust i cremositat excepcional.

Origen: Luis Sayós, Viladrau, Osona.

Varietat de mata alta pel consum de mongeta tendra.
Fa unes tavelles verd claret i finíssimes de gust.

Origen; Albert Bou. Sant Boi del Llobregat.

Varietat de mata baixa, té la flor groga i la tavella cilíndrica d’uns 20 cm i conté unes 10 llavors.
La llavor té forma de ronyó poc pronunciat d’1cm, de color crema amb l’hílium marró.
Molt apreciada per la seva textura fina i digestiva.

Té un cicle molt ràpid.
Fa l’arrel rodona i plana, de pell molt fina i carn violeta intens i gust suau.
Fulles estretes i vermell fosc.

Cal recordar que són molt sensibles a la falta d’aigua.

Aquesta combinació està pensada per incorporar en terres pobres i horts en funcionament. També molt interessant per qui busqui l’aprofitament per pasturar o dallar, totes tenen bon rebrot.

Lloc de producció: Cal Pauet

Carbassa de color taronja, de textura llisa i molt dolça.
Varietat de cicle llarg i de molt bona conservació.
Fa uns fruits d'uns 1-2.5 kg, tenen forma de pera, s'estrenyen al centre i tenen el cul més gros que el cap.
Les llavors es troben agrupades en la part inferior del fruit, fent que aquest no estigui tot buit.

Origen: Vivers Coca, Sant Quintí de Mediona.

Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.

Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)

Varietat molt productiva de fruits verd fosc. El carbassó es pot menjar tant cru com cuit. El 95% del pes del carbassó és aigua, i per això és tan hidratant i agradable menjar-ne quan és l’època més calorosa de l’any, que coincideix amb la plenitud de la planta. Destaca especialment el contingut de vitamina C, betacarotè i flavonoides, que ens poden ajudar a tenir una pell sana i a mantenir les defenses en acció.

Arrel una mica allargada i abombada, de pell i carn blanquinosa, tendra i gust delicat.
De creixement molt ràpid. És un nap molt primerenc, cal sembrar just quan passa la calor per collir naps durant l'hivern i en quan comença la primavera ja se'ns espigarà.
Germinació en 4 dies i de conreu molt fàcil.

Fruits grossos, rectangulars i marquen els 4 morros, dolços i molt aromàtics. Ideal per escalivar, ja que té carn doble i pell gruixuda. Alt rendiment i bona conservació post-collita. El consum en cru aporta gran quantitat de Vitamina C.

Origen: Martí Rossell, St. Andreu de Llavaneres, Maresme.

Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.

Origen: Mas Serrarica, Osona.

Aquesta varietat no fa cabdell, va fent brotons de fulles més aviat claretes i dentades.
La recol•lecció és escalonada a partir de desembre.
Molt adient per horts d'autoconsum ja que sempre pots collir-ne.

Origen: Josep Alzina, Gironella.

Planta plurianual, molt resistent al fred.
Flors de color taronja intens.
Els pètals tenen un apreciat ús terapèutic. Macerats en oli és un excel•lent reparador de la pell.
També es consumeix a les amanides, com a condiment o colorant als guisats.

Varietat de fruits molt grossos de 10 a 15 kg, de pell verd intens i carn vermellíssima. Textura fibrosa i gust exel·lent. Fa les llavors negres.

Origen: Ordal, Alt Penedès