Llavor FESOL de l'ULL ROS de mata baixa

Aquest sobre conté 4 varietats d’enciam: Llengua de bou (fulles fines i dentades, no fa cabdell), roma del Prat (tipus llarg, fulla fina i gustosa), escarxofet (tipus mantegós, no fa cabdell), i Morella (tipus llarg, de fulla fina de puntes morades, textura fina i delicada).

Varietat de mata baixa, productiva, de tavelles grogues, llargues i rodones.
Per consum en tendre boníssima i costa molt que faci fil.

Origen: Jacint Carrera, La Pobla de Lillet.

Pel consum en fresc, a l’amanida o l’entrepà. Gust fort i picant sobretot si no reguem o les pluges són escasses.

Té múltiples propietats medicinals.
Conté una extraordinària quantitat de Vitamina A en forma de carotens, pel que afavoreix la prevenció de problemes oculars i és un bon remei per la ceguesa nocturna.
Té vitamina C, ferro, àcid fòlic, pel que se li atribueixen propietats antioxidants, revitalitzants i digestives.

Origen: Artés, Bages.

Carbassa de color taronja, de textura llisa i molt dolça.
Varietat de cicle llarg i de molt bona conservació.
Fa uns fruits d'uns 1-2.5 kg, tenen forma de pera, s'estrenyen al centre i tenen el cul més gros que el cap.
Les llavors es troben agrupades en la part inferior del fruit, fent que aquest no estigui tot buit.

Origen: Vivers Coca, Sant Quintí de Mediona.

Varietat molt apreciada per la seva carn i textura dolça.
Fa uns bulbs de color rosat molt clar i de forma una mica aplanada, de mida mitjana i d'uns 200 grams de pes.
Molt bona, però no es guarda tant com altres varietats. A partir del mes de Gener es comencen a fer malbé. És quan podem començar a consumir la de Figueres de llarga conservació.

Origen: Mas Vitó, Viladesens, Gironès.

Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.

Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)

Varietat comú de cicle mig, bona resistència a les gelades. Tavelles llargues i carnoses.

Origen: Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra.

Aquesta varietat és més rústic, fa més fulla i té la mida d'un dit i és d'un color granatós, carn més densa i gustosa que el rodó.

Origen: Maria Riera, Palafolls, Maresme.

Està carregada de nutrients i minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A.
És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra i té molt poques calories.

Origen: Cardedeu

La planta pot arribar a fer més de dos metres d'alçada.
Es sembra a l’octubre i entre febrer i maig es comença a collir el pèsol.
Es pot fer una segona sembrada a principis de febrer i s’allarga la temporada fins al maig.
Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals.

El seu principal tret diferenciador és la gran dolçor i tendresa.

Més resistent a les glaçades que altres varietats.

Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.

Origen: Mas Serrarica, Osona.

Planta plurianual, molt resistent al fred.
Flors de color taronja intens.
Els pètals tenen un apreciat ús terapèutic. Macerats en oli és un excel•lent reparador de la pell.
També es consumeix a les amanides, com a condiment o colorant als guisats.

Varietat d'arrels grosses i còniques amb molt bon gust.
Funciona bé fins i tot en sòls difícils.
És òptima per la conservació, però també es pot sembrar a la primavera.

Aquesta varietat de cicle tardà fa uns fruits de bona mida, pell fosca, rugosa i dura. La carn és compacta, blanca dolça i gust excel·lent. Té molt bona conservació, hi ha qui assegura que encara en menja a l'abril.

Origen: Mas Pastoret, Torredembarra.

Aquesta varietat ha estat localitzada entre el nord del Pla de l’Estany i el sud de la Garrotxa. Es caracteritza per tenir un gra molt petit i amb tonalitats verdes. La seva cocció és ràpida i, un cop cuit, pràcticament triplica el seu volum donant un rendiment pràcticament igual que els convencionals (cigró menut –Pedrosillano-).
Es caracteritza per un gust suau, lleugerament dolç, i per la poca presència de pell.

Origen: Can Güell, Serinyà, Pla de l’Estany.

Varietat en forma de ronyó, marca el ganxo lleugerament.
De gust suau, molt fina i cremosa, de pell fina que casi no es nota una vegada cuita.
Segons els entesos té un gust i cremositat excepcional.

Origen: Luis Sayós, Viladrau, Osona.