Llavor MONGETA LLAMINERA

Aquest sobre conté 4 varietats d’enciam: Llengua de bou (fulles fines i dentades, no fa cabdell), roma del Prat (tipus llarg, fulla fina i gustosa), escarxofet (tipus mantegós, no fa cabdell), i Morella (tipus llarg, de fulla fina de puntes morades, textura fina i delicada).

La planta pot arribar a fer més de dos metres d'alçada.
Es sembra a l’octubre i entre febrer i maig es comença a collir el pèsol.
Es pot fer una segona sembrada a principis de febrer i s’allarga la temporada fins al maig.
Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals.

El seu principal tret diferenciador és la gran dolçor i tendresa.

Més resistent a les glaçades que altres varietats.

Varietat d'arrels grosses i còniques amb molt bon gust.
Funciona bé fins i tot en sòls difícils.
És òptima per la conservació, però també es pot sembrar a la primavera.

Varietat que fa l’arrel rodona, la pell rosada i carn blanca.

El cultiu és ràpid i es pot fer quasi tot l'any sempre que no hi hagi perill de glaçades molt fortes.
A l'hivern la durada del cultiu serà més llarga que a l'estiu i primavera.
La calor intensa de l'estiu farà que el rave agafi un gust més picant.

Si es cull massa tard el rave esdevé buit i el gust més amarg de l'habitual. Per tant, cal que calculem bé el moment de la collita.

És una bona idea sembrar un reng cada dos setmanes per obtenir una collita contínua durant tota la primavera i estiu.

Té un cicle molt ràpid.
Fa l’arrel rodona i plana, de pell molt fina i carn violeta intens i gust suau.
Fulles estretes i vermell fosc.

Cal recordar que són molt sensibles a la falta d’aigua.

Arrel una mica allargada i abombada, de pell i carn blanquinosa, tendra i gust delicat.
De creixement molt ràpid. És un nap molt primerenc, cal sembrar just quan passa la calor per collir naps durant l'hivern i en quan comença la primavera ja se'ns espigarà.
Germinació en 4 dies i de conreu molt fàcil.

Aquesta varietat no fa cabdell, va fent brotons de fulles més aviat claretes i dentades.
La recol•lecció és escalonada a partir de desembre.
Molt adient per horts d'autoconsum ja que sempre pots collir-ne.

Origen: Josep Alzina, Gironella.

Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.

Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)

Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.

Origen: Mas Serrarica, Osona.

Planta plurianual, molt resistent al fred.
Flors de color taronja intens.
Els pètals tenen un apreciat ús terapèutic. Macerats en oli és un excel•lent reparador de la pell.
També es consumeix a les amanides, com a condiment o colorant als guisats.

Aquesta combinació està pensada per incorporar en terres pobres i horts en funcionament. També molt interessant per qui busqui l’aprofitament per pasturar o dallar, totes tenen bon rebrot.

Lloc de producció: Cal Pauet

Pel consum en fresc, a l’amanida o l’entrepà. Gust fort i picant sobretot si no reguem o les pluges són escasses.

Té múltiples propietats medicinals.
Conté una extraordinària quantitat de Vitamina A en forma de carotens, pel que afavoreix la prevenció de problemes oculars i és un bon remei per la ceguesa nocturna.
Té vitamina C, ferro, àcid fòlic, pel que se li atribueixen propietats antioxidants, revitalitzants i digestives.

Origen: Artés, Bages.

Varietat de mata baixa, productiva, de tavelles grogues, llargues i rodones.
Per consum en tendre boníssima i costa molt que faci fil.

Origen: Jacint Carrera, La Pobla de Lillet.

Aquesta varietat de cicle tardà fa uns fruits de bona mida, pell fosca, rugosa i dura. La carn és compacta, blanca dolça i gust excel·lent. Té molt bona conservació, hi ha qui assegura que encara en menja a l'abril.

Origen: Mas Pastoret, Torredembarra.

Varietat comú de cicle mig, bona resistència a les gelades. Tavelles llargues i carnoses.

Origen: Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra.

Aquesta varietat ha estat localitzada entre el nord del Pla de l’Estany i el sud de la Garrotxa. Es caracteritza per tenir un gra molt petit i amb tonalitats verdes. La seva cocció és ràpida i, un cop cuit, pràcticament triplica el seu volum donant un rendiment pràcticament igual que els convencionals (cigró menut –Pedrosillano-).
Es caracteritza per un gust suau, lleugerament dolç, i per la poca presència de pell.

Origen: Can Güell, Serinyà, Pla de l’Estany.