Llavor CARBASSÓ DEL PAÍS

Varietat de mata baixa, productiva, de tavelles grogues, llargues i rodones.
Per consum en tendre boníssima i costa molt que faci fil.

Origen: Jacint Carrera, La Pobla de Lillet.

Aquesta varietat és més rústic, fa més fulla i té la mida d'un dit i és d'un color granatós, carn més densa i gustosa que el rodó.

Origen: Maria Riera, Palafolls, Maresme.

Carbassa de color taronja, de textura llisa i molt dolça.
Varietat de cicle llarg i de molt bona conservació.
Fa uns fruits d'uns 1-2.5 kg, tenen forma de pera, s'estrenyen al centre i tenen el cul més gros que el cap.
Les llavors es troben agrupades en la part inferior del fruit, fent que aquest no estigui tot buit.

Origen: Vivers Coca, Sant Quintí de Mediona.

Varietat en forma de ronyó, marca el ganxo lleugerament.
De gust suau, molt fina i cremosa, de pell fina que casi no es nota una vegada cuita.
Segons els entesos té un gust i cremositat excepcional.

Origen: Luis Sayós, Viladrau, Osona.

Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.

Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)

Varietat d'arrels grosses i còniques amb molt bon gust.
Funciona bé fins i tot en sòls difícils.
És òptima per la conservació, però també es pot sembrar a la primavera.

Planta plurianual, molt resistent al fred.
Flors de color taronja intens.
Els pètals tenen un apreciat ús terapèutic. Macerats en oli és un excel•lent reparador de la pell.
També es consumeix a les amanides, com a condiment o colorant als guisats.

Aquest sobre conté 4 varietats d’enciam: Llengua de bou (fulles fines i dentades, no fa cabdell), roma del Prat (tipus llarg, fulla fina i gustosa), escarxofet (tipus mantegós, no fa cabdell), i Morella (tipus llarg, de fulla fina de puntes morades, textura fina i delicada).

Aquesta varietat ha estat localitzada entre el nord del Pla de l’Estany i el sud de la Garrotxa. Es caracteritza per tenir un gra molt petit i amb tonalitats verdes. La seva cocció és ràpida i, un cop cuit, pràcticament triplica el seu volum donant un rendiment pràcticament igual que els convencionals (cigró menut –Pedrosillano-).
Es caracteritza per un gust suau, lleugerament dolç, i per la poca presència de pell.

Origen: Can Güell, Serinyà, Pla de l’Estany.

Aquesta varietat de cicle tardà fa uns fruits de bona mida, pell fosca, rugosa i dura. La carn és compacta, blanca dolça i gust excel·lent. Té molt bona conservació, hi ha qui assegura que encara en menja a l'abril.

Origen: Mas Pastoret, Torredembarra.

Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.

Origen: Mas Serrarica, Osona.

Varietat de fruits molt grossos de 10 a 15 kg, de pell verd intens i carn vermellíssima. Textura fibrosa i gust exel·lent. Fa les llavors negres.

Origen: Ordal, Alt Penedès

Està carregada de nutrients i minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A.
És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra i té molt poques calories.

Origen: Cardedeu

El cultiu és molt senzill, es comença a recollir les fulles fresques al cap d’un mes d’haver sembrat. S’adapta a tot tipus de sòl i no li cal gaire aigua.

Varietat que fa peces d'un pam de diàmetre aproximadament de gust i textura excel•lent.
Les fulles són molt estretes i arrissades.
Quan els hi toca el fred són dolcíssimes ja que perden l'amargor i fibrositat.

Origen: Planteraire de Bellcaire d'Urgell, la Noguera.

Varietat de mitja canya, no supera els 50 cm d'alçada. Fa la tavella curta i molt plena i atapeïda. Té un gust molt dolç i intens.

Origen: Etern Verdaguer, Nova de Lloartet, Llinars del Vallès.