Llavor PÈSOL DEL GANXO

Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.

Origen: Mas Serrarica, Osona.

Pel consum en fresc, a l’amanida o l’entrepà. Gust fort i picant sobretot si no reguem o les pluges són escasses.

Té múltiples propietats medicinals.
Conté una extraordinària quantitat de Vitamina A en forma de carotens, pel que afavoreix la prevenció de problemes oculars i és un bon remei per la ceguesa nocturna.
Té vitamina C, ferro, àcid fòlic, pel que se li atribueixen propietats antioxidants, revitalitzants i digestives.

Origen: Artés, Bages.

Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.

Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)

Està carregada de nutrients i minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A.
És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra i té molt poques calories.

Origen: Cardedeu

Aquesta varietat fa plantes d'una alçada d'uns 120 cm, molt ben ramificada i les fulles són d'un verd claret. Els fruits són ben arrodonits, la carn és molt blanca i la pell d'un negre intens preciós. És força productiva i durant molts mesos. La conservació post-collita és excel·lent.

Origen: Mas Pastoret, Torredembarra.

Varietat molt productiva. Fruit en forma de pera, de color vermell intens, buida. Excel·lent al paladar.

Al contrari del que es pensa, amb aquest tomàquet buit se'n pot fer conserva ja que no te gens d'aigua i té una carn groixuda. Sovint es trien tomàquets plens però amb varietats com aquestes ens estalviem haver d'evaporar l'alt contingut d'aigua dels altres tomàquets.

Origen: Mercè de Vulpellac, Baix Empordà.

Varietat que fa l’arrel rodona, la pell rosada i carn blanca.

El cultiu és ràpid i es pot fer quasi tot l'any sempre que no hi hagi perill de glaçades molt fortes.
A l'hivern la durada del cultiu serà més llarga que a l'estiu i primavera.
La calor intensa de l'estiu farà que el rave agafi un gust més picant.

Si es cull massa tard el rave esdevé buit i el gust més amarg de l'habitual. Per tant, cal que calculem bé el moment de la collita.

És una bona idea sembrar un reng cada dos setmanes per obtenir una collita contínua durant tota la primavera i estiu.

Varietat de mata baixa, productiva, de tavelles grogues, llargues i rodones.
Per consum en tendre boníssima i costa molt que faci fil.

Origen: Jacint Carrera, La Pobla de Lillet.

La planta pot arribar a fer més de dos metres d'alçada.
Es sembra a l’octubre i entre febrer i maig es comença a collir el pèsol.
Es pot fer una segona sembrada a principis de febrer i s’allarga la temporada fins al maig.
Les tavelles contenen entre 4 i 10 pèsols, lleugerament més petits que els convencionals.

El seu principal tret diferenciador és la gran dolçor i tendresa.

Més resistent a les glaçades que altres varietats.

Aquesta varietat ha estat localitzada entre el nord del Pla de l’Estany i el sud de la Garrotxa. Es caracteritza per tenir un gra molt petit i amb tonalitats verdes. La seva cocció és ràpida i, un cop cuit, pràcticament triplica el seu volum donant un rendiment pràcticament igual que els convencionals (cigró menut –Pedrosillano-).
Es caracteritza per un gust suau, lleugerament dolç, i per la poca presència de pell.

Origen: Can Güell, Serinyà, Pla de l’Estany.

Aquesta varietat és més rústic, fa més fulla i té la mida d'un dit i és d'un color granatós, carn més densa i gustosa que el rodó.

Origen: Maria Riera, Palafolls, Maresme.

Aquesta varietat no fa cabdell, va fent brotons de fulles més aviat claretes i dentades.
La recol•lecció és escalonada a partir de desembre.
Molt adient per horts d'autoconsum ja que sempre pots collir-ne.

Origen: Josep Alzina, Gironella.

Carbassa de color taronja, de textura llisa i molt dolça.
Varietat de cicle llarg i de molt bona conservació.
Fa uns fruits d'uns 1-2.5 kg, tenen forma de pera, s'estrenyen al centre i tenen el cul més gros que el cap.
Les llavors es troben agrupades en la part inferior del fruit, fent que aquest no estigui tot buit.

Origen: Vivers Coca, Sant Quintí de Mediona.

Aquest sobre conté 4 varietats d’enciam: Llengua de bou (fulles fines i dentades, no fa cabdell), roma del Prat (tipus llarg, fulla fina i gustosa), escarxofet (tipus mantegós, no fa cabdell), i Morella (tipus llarg, de fulla fina de puntes morades, textura fina i delicada).

Fa un cabdell petit, d’un pam de diàmetre, molt apinyat.
Fulla molt arrissada, amb molts nervis repartits.

Origen: Benet Escalé, Vic.

Varietat molt productiva de fruits verd fosc. El carbassó es pot menjar tant cru com cuit. El 95% del pes del carbassó és aigua, i per això és tan hidratant i agradable menjar-ne quan és l’època més calorosa de l’any, que coincideix amb la plenitud de la planta. Destaca especialment el contingut de vitamina C, betacarotè i flavonoides, que ens poden ajudar a tenir una pell sana i a mantenir les defenses en acció.